dissabte, 22 de juny del 2013

Perdoni, no l'he entès

No sé si us passa, però em posa de molt mala llet trucar a un número de telèfon i que em respongui una màquina. Sobretot en situacions estressants, com intentar bloquejar un número de mòbil perquè li acaben de robar el bolso a una amiga. És doblement estressant haver de superar aquesta cursa d'obstacles robotitzats fins que al final arribes a algú que, amb un to inequívocament humà, et diu "faré tot el possible per ajudar-lo", collons, i això no m'ho podies haver dit 5 proves d'obstacles abans??

I després, esclar, has de valorar el servei, però de la persona, no de la màquina ni de la política d'atenció al client de l'empresa, i la veritat és que les persones acostumen a fer-ho bé, ves per on (tot i que algunes també semblen un xic robotitzades, tot sigui dit).
 
No ho he provat, però espero que al telèfon d'emergències 112 et respongui un humà. "Si s'està vostè dessagnant, premi 1", "Si està patint un atac de cor, premi 2", "Si l'està perseguint un assassí en sèrie, premi 3"...  No cal que t'atengui la Melero en persona, però que sigui una persona, sisplau. És veritat que menja pa (la Melero, també), però ningú t'entendrà millor que ella...
 

          Més cartoons del Randy Glasbergen sobre el tema: Randy Glasbergen: Call Center

Per cert, molt bona revetlla i un fantàstic Sant Joan, en companyia de les persones que vulgueu (i amb els animals i les màquines de companyia que vulgueu, també).
 
PS. Perdoni, segueixo sense entendre'l.

diumenge, 2 de juny del 2013

Àlbum


Els singles estan molt bé, però com deien els Led Zeppelin, on hi hagi un bon ÀLBUM... amb el seu tema, la seva coherència estilística, de vegades amb una certa evolució... No sé si una vida s'assembla més a un àlbum o a una col·lecció de singles, potser a les dues coses, depèn de com estiguem de revolucionats, de vegades... En tot cas, aquest àlbum és més fluid que compacte, es ramifica i s'enllaça en totes direccions, amb altres àlbums, això és el que fa que tingui gràcia, em sembla...

Parlant d'àlbums, em fa il·lusió penjar aquestes fotos. És el que té això del blog, que pots fer el que et doni la gana ;)


La Maria Rosa i el Miquel, mons pares, quina bona pensada van tenir fa 45 anys...

                       Ma mare, mira que era (i és!) guapa!!!

 
            La Gemmeta, a la Fresneda (aprenent Lapao o algo així)

  Jo a l'edat que té ara la Sara, 6 o 7 anys, sempre m'ha agradat ballar; a ella també.


Amb la meva sister Esther (esquerra), a Mallorca, amb 12 i 18 anyets.

EHH, I EL JOC-CONCURS?? Qui diu que no ha estat exitós? S'han presentat dos concursants i han empatat a 7 punts! Però com que em sembla una mica absurd desempatar, XeXu i Sílvia, heu guanyat i rebreu alguna cosa en justa recompensa!

(preguntes no encertades: XeXu, sembla que la venda de discos (singles) digitals supera la venda física (singles) d'altres èpoques, si aquesta web no ens enganya:
Sílvia, la cara B de "Hey Jude" era la "Revolution" més rockera, la més coneguda, de fet...)


I aquí un dels discos preferits de la meva infantesa (voilà la resposta a la pregunta 5!):



Bon diumenge!!

PS. Posant les etiquetes, he recordat la idea de l'arbre genealògico-musical. Està format per les cançons que ens agraden i les que agraden a totes les persones d'aquest arbre (o àlbum), es veu que m'agraden les metàfores :)