diumenge, 8 d’octubre del 2017

Volem un RPV

Aquests dies són molt trasbalsadors. Estic arribant a la conclusió (precària, provisional) que el millor és aconseguir un Referèndum Pactat Vinculant. Es veu que he dedicat molta intel·ligència a arribar a aquesta conclusió única, segur que no hi ha pensant ningú abans. 

D'acord, s'ha intentat moltes vegades i no s'ha aconseguit perquè està fuera de la ley. Però ara estem en una altra pantalla. Hem rebut hòsties (jo personalment només nervis) i ho ha vist tot el món. Tenim els Elders (Kofi Annan, Ban Ki-Moon) que volen mediar, que demanen diàleg, també hi ha Suïssa, hi ha advocats, fins i tot filòsofs i filòsofes com la Vicky Camps (encara que ella és poc d'independentismes...). 

Les meves amigues més indepes volen la DUI i la volen ja, sense por. Altres amigues tenen por del 155 o del 116 (estat d'excepció, molt mal rotllo). Altres amigues no volen la independència i l'1 d'octubre no les interpel·lava, però estan en contra de la repressió (eh, que són amigues!). No hi ha fractura social, només alguna petita tensió que es resol parlant de cinema o de la family.

Volem (suposo que som uns quants) un Referèndum Pactat Vinculant perquè no tothom és independentista però tothom (en principi) és demòcrata. I pot interpel·lar tothom. No serà fàcil, està clar, i la DUI pot ajudar per fer pressió, però no hi veig una altra sortida. 

PS. És odiós pactar amb un Estat que t'ha hostiat, per què negar-ho. 
PS2. Confio en alguna mena de deus ex-machina que parli idiomes.
PS3. Ara, tal com van els esdeveniments, pot passar qualsevol cosa.

15 comentaris:

  1. Acabes d'escriure l'esbós d'una novel·la de Ballard o Philip K. Dick com a mínim.

    Pot passar qualsevol cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No sé quina mena de novel·la és, Allau, però costa mantenir aquesta postura tan assenyada del RPV, sobretot quan veus amenaces com les de Casado a Puigdemont. Fa ganes de sortir corrents.

      Elimina
  2. Demà sortirem de dubtes.... o no!
    El poble ha fet la seva feina, ara cal que els nostres polítics electes segueixin fent la seva.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A veure, a veure, xavier, què passa demà. Jo soc més aviat optimista, així en general, però amb aquest tema vaig basculant!

      Elimina
  3. A l’Estat no li interessa fer un referèndum pactat, amb la tensió actual podria arribar a sortir el SI (fa uns anys no hi havia aquest perill). Ningú pressiona a Rajoy realment perquè pacti, Europa? Va home va, quatre pacifistes estrangers? Pffff no tene força real. Rajoy està còmode esperant que Puigdemont faci un pas en fals, si declara la DUI, Rajoy aplica la 155 i avall, si no la declara la CUP se li tira a sobre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com diu Iñaki Gabilondo, "qué barato nos parece ahora un referéndum pactado". No el van fer quan l'havien d'haver fet i tens raó que ara segurament menys. Només podria ser amb pressió internacional. Però no hi ha prou pressió... N'hi pot haver més després d'una DUI? O ja no caldrà? A veure què passa demà! I demà passat!

      Elimina
  4. Tens raó, pot passar qualsevol cosa, avui a una tele "extrangera deien que "és clar volem la unitat però n'hi ha dos milions i mig que no la volen, què en fem, no els podem trepitjar i en un camp de concentració no hi caben"...
    Jo diria que Rajoy està esperant que és proclami la DUI, perquè és l'excusa perfecte per portar-nos allà on ell ens vol: carregar-se el govern català i estat de setge! I jo que em pensava que no tornaria aveure aquestes coses, infeliç!!!
    I que hi feia el Vrgas Llosa a la manifestació de diumenge, un premi Nobel que no sap dir ni el nom dels nostres dirigents...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bé, jo com que no sóc cap premi em puc permetre el luxe de menjar-me una "a"...

      Elimina
    2. Sí, sembla que estan disposats a aplicar el ditxós article i que hi haurà més repressió, a no ser que... no ho sé, que algú els ho impedeixi, o que es faci algun moviment, hi ha molta incertesa, per bé i per mal, no? Petonets, M. Roser

      Elimina
  5. em sap greu Gemma crec que el referèndum vinculant ja l'hem fet , a la taula del bernat qui no hi és no hi és comptat , per cert el president no només es deu a la CUP , el milers i milers de persones normals, iaies, famílies veïns i veïnes que van defensar els col.legis, les urnes i les paperetes es mereixen que ara tal com manen les nostres lleis ( tant me fa el TC i les forces d'ocupació) el nostre president declari la independència en virtut dels resultats i aleshores que vinguin tots les institucions que vulguin a "mediar " abans no , el referèndum va ser vinculant

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree, em sembla que el més assenyat (encara que si els del seny són els d'ahir, ben lluny!) és el referèndum pactat, però hem hagut de fer aquest, que de fet té més mèrit, però no té les garanties.
      Potser tens raó i aquesta és la manera perquè no n'hi ha d'altra. Si és així, espero que ens en sortirem, amb ajut exterior i intel·ligència col·lectiva! Nanit!

      Elimina
  6. Igual que no et pots federar amb algú que no vol federar-se amb tu, tampoc no pots pactar un referèndum amb algú que te l'ha negat mil cops i que no està disposat a fer-ho. Diàleg ara? No era abans el diàleg? Això va tard.

    T'ho posaré d'una altra manera, a veure si s'entén. És independència ara, o és extermini com a poble. No, no ens atacaran militarment (segurament), encara que algunes hòsties més rebrem. Però s'ha acabat el català, s'ha acabat la cultura, s'han acabat les quotes, i a més molta, molta gent serà represaliada i apartada de la seva vida pública per haver participat o haver-se significat a favor de la independència.

    Aquest és l'Estat amb el que juguem, el que tenim en contra. Amb aquest hem de pactar què? No, amb aquest Estat feixista que no ha abandonat mai el règim franquista ja no hi ha res a parlar, tret de repartir-nos el deute. On eren els que ara diuen que s'ha de parlar i fer un referèndum pactat quan ens atonyinaven o quan el govern anava passant pantalles. Només deien coses de paraula, sense fer res al respecte. El crèdit s'ha acabat.

    Sento pintar-ho així, però és o tot o res. O eliminació cultural del poble de Catalunya, o l'oportunitat de construir un país diferent, respectuós, treballador, que no deixi ningú enrere i que no vagi contra ningú. Per mi la decisió està més que clara.

    ResponElimina
  7. XeXu, està clar que pensen que no hi ha res a parlar fora de la constitució. Com a molt estan disposats a parlar, ara, d'una reforma de la constitució, però està clar que no ens serveix. Com ha dit el Tardà al Congrés, encara que tots els catalans penséssim el mateix (que no ho volem, tampoc), seríem minoria. Però Rajoy no es mou un mil·límetre de l'imperi de la llei. A veure què passa ara amb la declaració d'independència suspesa. Hi ha molta gent decebuda, però a mi em sembla que la idea de mostrar-nos, de ser, la part dialogant és bona. Keep calm, no? Gràcies per les reflexions.

    ResponElimina
  8. Han passat els dies i estem a pitjor. No ens queda més que tirar endavant costi el que costi. Enrere ja no ens queda res a fer

    ResponElimina
    Respostes
    1. Joan, tens raó, el referèndum acordat sembla ja impossible, encara que em segueix semblant el millor (si fos possible). Endavant, doncs.

      Elimina